Es camp estava verd,
ses plantes es desensopien
amb sa claror des cel,
mentre ses flors esperaven
ses primeres lluentós des sol,
per obrir-se ufanoses.
Ses roselles vermelles
contrastaven amb es groc
de ses vinagrelles
i en mig d´aquell paisatge,
sobresortia un garrofer
gros i vell.
Pes camí,
es pardalets piulen contents,
per s´arribada de sa primavera
i una bandada de coloms,
per es voltant fan batre ses ales.
Ses sargantanes xafarderes,
treuen es cap entre ses pedres
per veure passar un al.lot enamorat.
Es marges, dirigien es meus passos
cap a sa casa de sa meua estimada.
Des de lluny, em pareixia un castell
tret d´un conte de fades,
sortia de dins la naturalesa,
envoltada de tarongers,
d´algun llimoner i també
d´una espessa figuera de moro.
I a tot això, en es fons,
una muntanya plena de pins,
la protegia des mals vents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario