Un retoc de tambors i un clarí rompen es silenci,
es tarda de sang!
Sa plaça està plena de gom a gom.
Sa cartellera plena de "mestres"
ha fet omplir ses grades des sol i de s´ombra.
Es passeigs des "toreros",
carreguen sa tarda de lluentó, serietat i emoció.
Es primer bou, surt espantat
amb es pitons ben afilats, senyalant es cel,
buscant amb es seu enemic una lluita noble,
per si ha de perdre sa vida en un cos a cos.
Innocent, envesteix el primer que veu,
un drap vermell, mentre dóna banyades a tot arreu.
Li van clavant banderilles a parells
i des d'alt un cavall el punxen amb una vil llança.
Ell, sagnant i rabiós per sa traïció, desafia es vent!
Quant ja no es pot quasi defendre,
surt es "torero" de darrera sa barrera
estirat i presumit, com si de un déu es tractes.
Ell toreja amb art, al compàs dels "olés" de sa gent,
fins que arriba l´hora de la veritat
i agafa s'espasa i enmig d'un silenci esgarrifós,
li travessa de cap a cap es cos.
Es bou, moribund, per no perdre es seu honor,
es resisteix a caure damunt s'arena,
però al final, amb una daga a traïció
l´acaben rematant.
Sa gent alaba sa feina des "matador"
i entre crits de ¡torero, torero!
enlairen mocadors demanant
ses orelles i sa cua.
S'arena ja s´ha banyat de sang
d´una noble i valenta raça,
mentrestant es "torero"
enlaire en es seu pas, es trofeus mutilats,
a tots aquells "animalots" que ho han presenciat.
Col·lecció Un grapat de mar
No hay comentarios:
Publicar un comentario