Lluna, lluna!
Avui has sortit tota plena,
tota formosa,
rodona i serena.
Radiant lluna de febrer,
que des de dalt de ses muntanyes
les banyes com un fanal,
i jo miro des des meu balcó
es pins que de dia son verds,
i a la nit, tu els tornes fantasmagòrics.
I a tu, lluna,
et veig molt pentinada
i presumida
amb un passador de plata,
tallant sa mar
amb rissos de setí.
Ara tu i jo estem front a front,
en una nit de primavera
en es fil de sa mitja nit.
I mentre tu passeges ufanosa
pes poble i per sa mar,
jo et miro amb adoració.
I vaig apuntant tots
els teus moviments en un paper,
mentre m´arriba sa son.
No hay comentarios:
Publicar un comentario