es llavis li dibuixaven un petit somriure
i es nas li bategava molt dolçament.
Es devia haver cansat d' esperar
i es va quedar dormida
dalt d' un munt de coixins de colors.
Duia un llarguíssim collaret
de perles blanques, enrotllat en es coll
que li anava caiguen per es cos,
fins més avall des melic.
Amb es dits de sa ma dreta,
agafava un nus des collaret,
mentre s' altre braç
es perdia per darrera es cap.
Anava amb una camisola de dormir
de tul blanc transparent,
rivetejada amb una ample cinta de seda.
Era obert de dalt a baix,
tan sols un llaç li amagava uns arrodonits pits.
Unes calces li feien joc amb la camisola,
i només li tapaven el imprescindible.
Unes lligues setinades,
li feien ses cames més llargues:
una estava ben estirada i s´altra arronsada.
Sa claror des balcó, li donava un aire deliciós.
Tot aquell blanc, em va fer perdre sa raó
i vaig sentir com si es cap se me´n boirés.
Què feia tanta tendresa dormida en es meu llit?
Pareixia una boixa petita,
dormideta, després d´haver pres es pit.
No, no em vaig atrevir a despertar-la
ni tans sols a fer remor.
Aquella imatge era tan formosa
que em vaig asseure a un racó,
mirant com es llavis li bategaven
amb cada alenada.
Fins... fins que em vaig despertar!
Col·lecció Un grapat de mar
No hay comentarios:
Publicar un comentario