RASTRE DE PERFUM

Avui fins i tot es cor sa m´ha exaltat
quan t´he vist passar per es carrer
amb es teu graciós caminar.

He volgut cridar-te,
però no m´he atravit
una cosa molt estranya he sentit
quant t´he tornat a veure tan aprop,
que fins i tot t´he seguit es rastre
per olorar es teu perfum.

Bogeries d´un altre temps
m´han tornat as cap,
bogeries de quan tu i jo
érem amants
i jugàvem a descobrir
es misteris de sa carn.
Fèiem camins amb es dits
per damunt sa pell
i dibuixàvem a s´esquena
gavines i postes de sol
tan sols amb l´imaginació.

Ens inventaves noves i dolces
paraules d´amor,
o tan sols ens ho pensàvem!.
i ara que et torno a veure,
crec que tot allò era cert!,
per que mai més en sa vida
les he tornat a dir, ni a sentir. 

Que content que m´has fet
aquesta tarda
quan t´he tornat a veure!

M´he adonat que tot segueix
en es mateix lloc,
encara que mal posat;
tu, camines cap a casa teua,
mentre jo, espero que es meus fills
surtin d´escola.

Es rastre des teu perfum m´ha fet
reviure un tros des nostre passat,
quan érem joves i no existia es pecat,
tan sols es desitj de conèixer 
i descobrir nous mons!

Gràcies! Gràcies amiga meua
per haver passat avui
per es meu costat
amb el mateix perfum
de quan tu i jo érem amants,
deixant al teu pas,
es solc d´un record molt llunyà.