CANÇÓ DE BRESSOL PES SOL

El sol estava a punt d´amagar-se
per baix d´un fil d´aigua,
molt lluny d´allí,
apagava es seu foc dins sa mar
abans de anar-se a dormir.

Es canvia sa roba de color,
per posar-se un fosc pijama
i encara que es mor de son,
va jugant en ses tonalitats de sa mar
i treu de dins des fons,
uns tons que fan esborronar.

Mentre es cel trist, per veure´l anar
fa lloc a sa lluna per deixar-la entrar.

A ses roques, unes al.lotes
han anat a acomiadar-lo.
Posseïdes per sa lluna, es sol i la mar,
es cap els ha trasbalsat.
Traïdes per sa llum i sa foscor,
es varen començar a despullar.

Una d´elles,
allargada damunt d´una roca
amb els peus dins s´aigua
deixava que es darrer raigs de foc
li escalfessin sa pell.

L´altra es va a posar a dansar
dalt d´un cimerol.
Despullada i descalça,
duia entre ses mans un mantó
que airejava, mentre es contornejava.

Unes altres,
es varen quedar assegudes
a la vora de sa mar
en ses mans enllaçades
i amb es pits a l´aire.
Amb es ulls tancats,
sentien es silenci celestial
d´aquells màgics instants.

Més enllà, un altre grup
sentia sa frescor de sa mar,
deixant-se acaronar
per ses espurnes i es llambreig
que fa es sol
abans de anar-se´n a reposar.

Mentrestant tots junts
l´engronxaven dins d´es braços
i li cantaven una cançó de bressol.