ILLA SEDUCTORA

Arribares de terres llunyanes
d´on sa salobre de sa mar
mai t´arribarà a copetjar sa cara.

De terres fredes,
de camps verds i sembrats,
d´alters muntanyes a on pasturen
ovelles i vaques.

Arribares ansiosa de calor,
de mar i d´históries d´amor
que algú t´havia contat.

Et deixares acaronar sa pell blanca
per es forts raigs d´es sol.
La mar tranquil.la de tons turquesa
jugava amb tu a sa platja,
mentre es dolç besar de ses ones
es ficaven poc a poc dins d´es cap.

Contaves un a un, es grans d´arena
que sa t´aferraven es cos,
com si fossin mans!.

A sa nit sa lluna sortia
disfressada de concubina,
per desig d´aquells,
que anaven sent seduïts per s´illa.

Es foc des sol,
mesclat amb sa sal de sa mar,
sa brisa suau de s´aire
i embruixada per sa llum de sa lluna
et varen fer arribar fins els meus braços.

Seduïda  per es encants de s´illa
et vares enamorar;
des meu sol,
de sa meua mar,
de sa meua lluna
i també de jo.

Fins que vares haver
de tornar a casa teua,
a on ara dus dins es teu cor
s´olor a salobre,
sa tendresa de ses ones
i es calor sufocant des sol.

Encara tens grans d´arena
perduts per algun racó des cos
i conserves en es ulls
sa claredat de sa lluna
mentre festejaves baix es cel.

I contes a ses teues amigues
la grandesa d´aquell amor
que ja mai més podràs oblidar.