Sa calor es feia sentir per tota s´habitació.
Era una tarda d´estiu des mes d´agost
i es dos estàvem xops de suor.
Sa meua roba manyagada,
estava tirada per terra.
Ses sabates perdudes per algun racó
i es vestit d´ella com sempre,
ben plegat, as costat
de ses espardenyes de color.
S' havia fet tard!
Però ella es va quedar allargada
damunt des llençol blanc,
mentre jo em vestia precipitadament.
Ella no obria es llavis per res,
només em mirava, em mirava,
amb lluminosos ulls d´enamorada.
Estava estirada nua,
un peu li reposava en terra
i s´altre dalt des llit,
es braços els tenia creuats
per darrera es cap.
Aquella al·lota, em pareixia,
entre sa penombra
i es darrers raigs des sol,
un àngel baixat des cel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario