LA VIDA PASSA

La vida passa
i de vegades pensem
que la perdem,
pero jo penso
que de mica en mica
la guanyem.

Va volant
i l´anem vivint
amb tots es seus
inconvenients
i amb moltes,
moltes avantatges.

Tot en sa vida és incert,
sa mateixa vida ho és
i la mort,
qui o sap?

Tot ens omple;
s´il.lusio, l´amor,
sa passió, es dolor,
i fins i tot sa mort.
Tot plegat fa de cadascun,
un mon diferent.

Uns la veiem
de color de rosa
i uns altres d´un dol intens,
però sa vida passa,
es temps vola
i no hi ha ningú
que no se li aferri
amb força.

Van esdevenint es succeïts;
ses bodes, es naixements,
ses morts.

Sa vida passa
i amb ella
tots nosaltres!

COSSOS D´OR

M´amago des esquitxos de la mar
i del malaltís raig de sol.

Sempre repeteixo sa mateixa cançó
coneixedor des favor que m´ofereix
sa sorra de sa platja.

Oh! prodigi de senzillesa,
veure sa pell de belles donzelles
reposar sota sa brisa de la mar.

Miro amb dissimul
i a distància sa nuesa
mentre escolto sa musica
de s´ona arribar a sa vora.

I si penseu que es un fet absurd,
serà que no heu vist mai s´espetacle
de mirar l'or cobrir es cos humà.

Al vespre,
s´arena queda orfe de calor
i de ninfes
i travesso amb comte sa platja
per no trepitjar ses marques
que han quedat senyalades.

Però no per lo que us he contat
penseu que estic tocat de s´ala.
Pues és ben cert
que no hi ha mascle ni femella
que no gaudeixi de mirar
cossos ben formats.

MANETES DE PLOM

Es maleït rellotge
és inexcusablement es culpable
de sa tristesa de sa meua al.lota.

Ses manetes
li semblen fetes de plom
i es tic-tac
li sona a inacabable dansa.

La fa patir
perquè no troba es moment
per venir-me a rebre,
es sent sola i freda!

Cada segon que passa
és un pas endavant,
cada minut
un tros recorregut
i després,
quan està entre es meus braços
ses hores moren a baix des llit.

UN VIATGE PER LA INCONSCIÈNCIA

Inconscient volava, envoltat amb es vent
creuant es edificis es es gratecels
de ses ciutats a reu des mon,
i es plobles sembrats de blat,
i ses altes muntanyes de neu poblades.

Es pobres demanaven caritat
i uns altres anb "limosines"
anaven ben enjoiats
i acompanyats de dones formoses.

Per es camins i ses carreteres
divisava uns punts de colors en moviment
i per uns rails, es trens s´allunyaven
d´un lloc, per anar a un altre.

I de tant en tant algun cementiri
em feia recordar,
que la mort no és cap broma
i que tard o prompte
acabarem allargats
dins un de aquells forats,
tan nombrosos i tan incomunicats.

Jugant amb sa boira, sa neu i sa pluja,
s´inconsciena voletejava a reu
de sa meua fantasia mentre dormia.
travessava es murs, rompia ses cadenes,
obria ses presons
i acabava amb ses malaïdes guerres.

Ai!, quin plaer, juntarme amb ses aus
en bandada creua el mon,
sentir-se lleuger i vencer sa gravetat
i fer piruetes en es cell.

Es so estrident d´un despertador,
acabà amb sa meva exursió
a traves de s´inconsciència;

I es que ser conscient
esta renyit amb no ser-ho
i no vol que voli per molt de rato sola,
perque es perillós,
que es cos, es quedi sol
i llavors passa lo que passa...
que es manicomis estan plens
de inconscients que han fugit...
cap a uns altres mons!

REMORDIMENT

Ben tard,
en el cel
un fanal de lluna plana
resplendia,
quan de casa d'ella, ell sortia.

Veien-lo de lluny
es diria que sa nit
havia set llarga i polida.
però d'aprop
no mostrava cap alegria.

Que et passa amic?,
es que avui no has trobat
bona companya.

Amb veu de pena
em va respondre.

-Quan m´ha vist que em vestia
s´ha posat pal.lida i trista
amb els braços orfes
i amb els ulls plens de son
s´ha quedat sola i ferida
i ara el seu record
no em deixa viure!

-I això amic meu,
tu que estàs adobat
en mil batalles,
es que abans d´entrar a casa seva
no ho sabies?.

Baixa es cap
mentre camina,
i amb un fil prim
de veu s´acomiada.

- Bona nit remordiment,
ara no estic per ximpleries,
pot ser que demà
et conti com és ella de fina.

COSSOS DESPULLATS DE JOVES ENAMORATS

Damunt de s´arena hi havien dos cossos despullats,

baix es raigs des sol, ben estirats

sa suau brisa de sa mar

acariciava sa pell des dos enamorats,

és amants es donaven ses mans mirant a sa mar.

Quan a sa vesprada es vent fred els va fer aborronar

es dos amants es varen aixecar

amb sa foscor de sa nit

ja no els vaig tornar a veure passar.

Pot ser que demà els torni a veure damunt s´arena

prenent es sol agafats de sa mà,

per a tornar a desaparèixer,

quan es sol se´m va a descansar.

LLENÇOLS FREDS, COS ARDENTE

Es vidres des finestrals estaven mullats

I ses gotes d´aigua rodolaven plorant.

Més allà, sa nit fosca i tancada,

No deixava veure s´espornajar de ses estrelles,

Mentre sa lluna es perdia per darrere dels núvols.

Sa nit era freda i trista.

Ella, tombada en sa nit,

es sentia enyorada des seu estimat .

Un llibre entre ses mans, la volia distreure

d´uns pensaments que no la deixaven concentrar.

Avui es llit es massa gros,

Però a un altre temps es feia tan petit!

Sa mà li palpava per damunt des llençols freds

I li emocionava es record de uns eròtics jocs,

I de quan hi trobava sa mà

I es cos des seu amant.

Sa nit era fosca i freda, es vidres ploraven

I ella, també tenia fret, mentre que ses galtes

se li anaven mullant de nostàlgia.

Un broll li brota d´uns ulls desesperats.

Un esglaï li va sortir de dins s´anima,

Esglaï que va anar a morir es coixí com cada vegada.

QUAN ELS MORTS ES QUEDEN SOLS

Que fosca i llarga és l'ombre

d'un nínxol florit de corones!

El fosc habitacle m'arrosega cap el meu futur

i sento la ploma gelar-se entre els meus dits.

Pel costat del difunt passa el dol;

les plenyaderes ploren

i els demés, cap baix murmuren.

La fila de cares afligides

es van perdent per la porta del cementiri,

dóna per acabat l'enterro.

Abans d'enfosquir, les portes es tanquen.

El dol a complit amb el seu deure

i el mort ha quedat tot sol.

Déu al tengui a la seva glòria,

descansi en pau!.

NÍNXOL

Quina sensació d'oblid
sento dins d'aquestes quatre parets
que deuen tenir es mateix llarg i gruix.

Criador de virons pels quatre cantons
Ai! després d'haver tingut tantes claus en vida,
si tant sols una d'elles pogués tenir per trobar la sortida.

Contra els quatre costats em colpetjaria.
més no se si tan sols em faria mal,
però per provar que no quedi

ja que tal vegada em lliuraria.

Ai!, quatre parets té un nínxol
quatre parets que em tenen
presoners en vida.

Però sense cap dubte, el que més em dol
son les nits fredes i ensopides
en les que realment em sento més mort.

UN PLOR PERDUT

Amb sienci escolto es llarg camí
de creuar es dies que van més enllà
des dilluns i des dimarts.

Ningú sap qui sóc,
fins i tot jo he oblidat
de qui era abans.

En algun calaix haurà guardats es poemes,
es pètals, l´anell , es coixins de plomes
i es canalobre.
Com també ses carícies i ses besades humides.

Hi ha dolor
baix aquests dies d´angoixa
que em fan perdre sa raó.

Va! , obrim sa porta
i ensenyem el punt
des d´on ens varem aturar
que vull sabre qui sóc.

Obra es llençols
i vesteixels de festa amb flors i perfums
i penja sa roba, que avui he tornat
i desitg que hem guiïs nu fins s´inici.

Ningú sap qui sóc
fins i tot jo he oblidat
de qui era abans.

ATLETES DE L´AMOR

No, no és fàcil, arribar als 25 anys de casats.
No, no és fàcil, complir les noces d’argent.
No, no és fàcil, suportar una relació tant especial.
No, no és fàcil, ni ningú digués que ho fos!

És com una carrera de resistència,
que el important és arribar a la meta
i cada dia comença una nova prova.
I allà estareu els dos, sempre junts,
colze amb colze, com dos grans atletes.
 
A Cristina i Román pel seu 25 aniversari de noces. (11-septembre-2011)

COM TU I PER TU

                    COM TU 
Es teu somriure trenca s´horitzó,
allargant es teu cos
més enllà des meu pensament.
Mentre que es cristall blau
des teus ulls acoloreix sa mar en repòs,
sa teua mirada juvenil i atractiva,
atrau es rítmics balls de ses gavines
dalt ses aigües tranquil·les des port.

Es moviments nus de maldat
juguen amb es vent
entre ses roses des vell jardí.
I es teu caminar compassat,
m´apareix es de una princesa,
trepitjant es pètals
de ses flors més tendres.
Què bonic veure un cos nu
fos entre sa naturalesa!

                    I PER TU

Per poder somniar casi no cal fer res,       
tans sols un toc d´inspiració
i una mica d´imaginació, 
per ajuntar sa realitat amb s´abstracte.

Perquè morir,
tal vegada sigui com dormit,
però si estàs desperta,
tens de saber gaudir
cada dia de tot allò petit
que et fa sa vida més polida.

                          Per que segueixis formant part des meu paisatge.

Col·lecció Pes forat des pany

A S´ALTRA BANDA DES SOL

Allí a s´horitzó,
puc veure un vaixell
navegar dalt sa mar.
Veig es mur, es far
i es sol com es pon.

Tot plegat em fa recordar
que fa molt de temps es dos
havíem vist des d´aquest mateix lloc,
sa mateixa posta de sol,
i ara miro as meu costat i tu no hi ets!

Ja fa molt de temps que veig
es sol pondre tot sol,
i em pregunto si tu,
des d´allà on ara vius,
també et seus damunt d´una roca
per veure arribar sa vesprada.

També em pregunto si on ets
hi haurà mar i vaixells i un sol
tan gros i calent com aquest,
i si es teu costat hi tens
un altre home enamorat,
com jo hi estava de tu.

Voldria sabre també,
si en aquest mateix moment,
tu estàs pensant amb jo.

I si es sol tornarà a sortir demà
un altra vegada per evocar vells somnis.

Voldria saber tantes coses de tu
a través des sol, que no m´atreveixo
a preguntar-li si et veu a s´altre caire,
veien-lo amagar entre muntanyes nevades.

Col·lecció Pes forat des pany

S´ESFERA DE L´ AMOR

S´esfera de l´amor ens ha tocat,
refregant-nos de dalt a baix
i ens ha condemnat
a tornar-nos a estimar
sense poder-la parar.

Pacífic i assossegat, davant
de tot lo succeït estic admirat.
Calent, humà i simple,
ens ha embolicat,
involucrant-nos ses mans.

Volta as voltant des temps
i ens fa perdre'ns dins sa pell,
forjant oasis allí no n´hi havia abans
i es seu refrec és tan fort
que ens fa espantar de l´elemental.

I ens torna es gust delicat
i dolç es ritme des rodolar des dits.

I torna a començar.

Digués sí, que sí, sí, que sí.
Que s´esfera torni a girar
i ens tornarem a trobar.

I llavors et prendré de dins ses mans,
es blau de sa mar, sa foscor de sa nit
i es teu cor per començar a estimar.

 

Col·lecció Pes forat des pany

AHIR , TAL COM AVUI

Trec sa pols dels vells temps
que estaven oblidats dins jo
i surten uns vells records.


Sembla que han passat mils d´anys
i de sobta, tot ha brotat com per encant .
Hi érem molts, o gairebé  tots,
un silenci romp un dolorós buit
per aquells que ens han deixat pes camí.

Tu, tu, tu..., també tu, que content que estic!,
que poc hem canviat
o es que potser no ho vull reconèixer
i em miro en es mirall malenconiós
s´imatge que conservo de tots ells.

-Oh no, mira, na Neus, en Joan , na Antonia, en Pere!.
Això es massa!.
-Que bé que estàs, no has canviat mica.
-Ni tu, estàs igual.

No, no hem canviat,
encara que  així que ho creiem
i si no que algú, posi música!,
i tanquem es ulls i tornem a qualsevol d´aquells anys
en que celebràvem la festa de Santo Tomas d´Aquino
amb un ball.
Pot ser, avui voldria tornar a ballar
amb aquella al.lota que llavors mai em  vaig atrevir
o tal vegada amb aquella que mai vaig convidar
a ballar.

Però no! Seguim tots iguals.
Tal vegada pensaran...
Que punyetes ha de pensar!,
si d´allò no s´en recorda.

Déu meu!, que content que em sent,
rodejat de tota aquesta gent,
de tots aquells que em varen fer sa  joventut més feliç.

Potser si que hem crescut,
que ens hem fet més grans,
que ens hem casat i tenim fills
i hem anat carregant damunt ses espatlles
es pes des  anys.

Però avui  hem sortit en es carrer  més lleugers
perquè sabiem que anàvem a trobar-nos amb es vells
companys,
i hem comprovat que ens  mirem
amb els mateixos ulls que quan anàvem a l´institut,
i ens donem conta, que en el fons  poques coses
han canviat...

Tal vegada uns quants cabells blancs,
uns grams més,
unes arrugues...
però això es normal!,

Son signes que fan que els altres pensin
que som més grans del que en realitat som,
però cada un sap, que dins des seu cos
encara batega un cor jove i carregat d' il.lusions,
tan jove i amb tantes ganes, com quan ballàvem aferrats
giravoltant al so d´aquelles músiques dels anys 60,
agafats de ses cintures d'aquelles al.lotes
a ses que mai ens varem atrevir a parlar,
des nostres amors secrets
i esperàvem que sense demanar-los ens donessin una
besada.

Avui tot segueix igual que fa tants d´anys,
encara espero sentir sa campana per sortir al "recreo"
o s´angoixa d´un dia d´examen.

Estic envoltat del meus companys d´abans,
als que tant els hi dec,
per haver crescut plegats
i  haver-me ensenyat a ser un home de bé.

Ai senyor, com passa es temps!.

Ja es fa de dia,
i s´han anat anant mica a mica,
tan sols hem quedat uns quants,
i ja començo a tenir nostàlgia,
tenc ganes de que es faci de dia
per tornar a s´escola amb tots ells.

A passat sa nit,igual que han passat es anys,
volant!.
Quan ens tornarem a trobar un altre vegada?
Potser dins d´uns 30 anys més?.
No, per favor!.

amb es sol ben aixecat,
ens acomiadem amb forts abraços
tots es que hem aguantat fins es final.

Ara  que encara us tinc a tots amb es record fresc
junt a la mar i amb una lleugera brisa de ponent,
abans d´anar a dormir
us vull donar ses gràcies  a tots,
per haver-mos reunit una vegada més es curs des 65.

I promet seguir recordant-vos a tots tal com éreu abans,
tal com éreu ahir
i estimar-vos, per haver sét un suport important
de sa meua vida.

Adéu Toni, adéu Antonia, adéu  Magdalena, adéu Bartolo
adéu Fina, adéu Pepita, adéu Mariano, adéu Carmen,
adéu Maribel, adéu Jaume, adéu ... adéu  amics adéu...

          ALS MEUS COMPANYS D´INSTITUT DES CURS DES 65

MALSON

Nit salada d´estacats somnis,
que sense cura frena sa meua vida,
aturant-me dins des temps.

Tic-tac, tic-tac,
pèndul perdut per s´infinit,
que no busca s´arribada des demà.
Com pot ser?, si jo mateix faig força
perquè passin ses hores,
i ses hores no es mouen!

Ses ombres repten entre es llençols,
arrossegant ses manetes des rellotge.

Tic-tac, tic-tac,
es cos no em reposa
i segueixo en es mateix lloc.

Si algun dia em varen molestar,
avui vull sentir es cant des gall
esgargamellar-se dins des corral,
rebent es nou dia.

Horrible malson, que em fa
pensar que es temps m´atrapat
dins s´esfera des rellotge de paret,
i no em deixa despertar a sa realitat.

Tic-tac, tic-tac,
es que hi ha realitat?

 Col·lecció Pes forat des pany

ULLS PLENS DE MAR

Qui ens busca, mare?
no seràn ses voluminoses grapes,
que infatigables afilen
es desig de sa mort.

Amb es ulls clucs,
salta d´un racó a s´altre,
sembrant llavors
com un vell rodamón.

Mentre tu, mare,
amb ulls plens de mar,
plores ses ones que
arriben fins els teus peus,
i crides als quatre vents
per espantar as monstre
de ses mil potes.

Es llavis secs i es pols fred
es perden estàtics
dins des pou fosc,
i tremolo as contacte
des dimonis desconeguts.

Grans ales ens envolten
dins sa suor d´un taüt
i ens sentim sols enfront
d´aquesta immunda bèstia.

Qui ens busca, mare,
que ens crida perquè
passem a sa fulla següent?

 Col·lecció Pes forat des pany

QUAN PLOREN ES PINZELLS

Ens crida es temps en que
ens rebolcàvem sobre
es nostres enamorats cossos.
I ses parets emblanquinades
de calç, enyoren ses nits en que
ens endolçàvem de joioses mirades.

Plora sa paleta i es teus pinzells
que dibuixaven es nostres somnis de colors.

Ens cobria sa calor de sa pell
banyada per s´astre de foc,
de qui ara estic gelós.
I a demés, sabíem cert que
sa lluna era es nostre marc d´amor.

Miro segut sobre sa nostre roqueta
es meravellós quadro pintat a s´espai,
mentre ses sirenes em canten cançons
i es vent fred que arriba de sa mar,
xiula duien-me es perfum des teu cos.

Cridem des de s´altra caire
des fantàstic dibuix,
i trenca es mirall que ens separa.

Cridem amb força,
per alliberar-nos es cor!

 Col·lecció Pes forat des pany

A SES INOBLIDABLES CANÇONS DES BEATLES

El "TWIST  AND SHOUT" encara sona per ses velles parets de sa meva habitació. Puc recordar a través des temps, a sa gramola des meus pares giravoltat es primer disc d´aquells quatre melenuts desconeguts de Liverpool.
Se m´esborrona sa pell a ses primeres notes des "LOVE ME DO" o quan "SHE LOVES YOU".
Aquell grup ple de ritme feia embogir a ses noies i nois d´un pais tancat a ses noves corrents.
Copiàvem ses seues melenes de "YESTERDAY" i cridàvem a una societat estancada un "HELP!" ben fort. Sabíem de memòria tot es seu repertori, amb un anglès "macarronic" que murmuraven a s´orella de s´al.lota estimada, as compàs d´un inoblidable "MICHELLE" que ballàvem ben aferradets.
Ens portaven de cap, i ens obligaven a viatjar per sa fantasia pintada de color groc. Travessàvem la mar comandats per un capità que ens feia cantar "YELLOW SUBMARINE".
Sa "GIRL" seguia sent inevitablement sa nostra perdició "AND I LOVE  HER". Aquí  no li ha fet falta sentir "WITH A LITTLE HELP FOR MY FRIENDS"  o tornar al "GET BACK" o repetir per tercera vegada "OB-LA-DI, OB-LA-DA" o escoltar amb els ulls tancats "HEY JUDE".
Misteris de s´adolescència ens feia créixer es cabells mentre escoltàvem sorpresos es tons orientals
"THE BALLAD OF JOHN AND YOKO" un " A DAY IN DE LIFE".
Pot ser si, o pot ser no, però sa seua raó tindrien a s´hora de fer sa seua pròpia "REVOLUTION" o quan varen escriure " BACK IN THE USSR", però ningú li pot negar un so angelical i quan varen compondre "LUCY IN THE SKY WHIH DIAMMONS" anant i tornant "HELLO; GOOODBYE".
Marcaren sa nostra vida i es "SGT: PERPER´S LONELY HEART CLUB BAND" va posar es ritme just per dir-nos que "ALL YOU NEED IS LOVE" i ens va ensanyar a estimar a "PENNY LANE" agafats de sa mà i "COME TOGETHER".
M´emociono quant els veig i em fan "ACROSS THE UNIVERSE" però de lo que si que els hi estaré eternament agraït és de "LET IT BE".

Aquells barbuts, aquells quatre al.lots desvergonyits, aquells quatre escarabats marcaren as enamorats de "LADY MADONA" un nou camí a seguir.
I avui fa 40 anys que sentim "SOMETHING" "IN MAY LOVING" "FROM ME TO YOU", estimats BEATLES.

 Col·lecció Pes forat des pany

QUAN SES MIRADES ENS APROPEN

I ens mirem mentre ses mans ploren.
Tu vols i els dos voldríem,
però ens mosseguem sa llengua
i no ens deixem d´estimar
ni tampoc de mirar.

Deixem que es vent
ens porti il·lusió
i anem fent al cel
castells de paper.

Però si plores, estimada,
no podré veure es sol 
entre ses muntanyes
i es núvols s´ompliran d´aigua
i ses ones naixeran enfadades.

Si ens mirem, un dia
trencarem ses barreres.
Ses mans quedaran lliures
de cadenes i es llavis
s´ajuntaran amb una
sola i llarga besada.

Mes, si tot fos veritat,
només cal que ens mirem
i esperem sense perdre
s´esparança de que ens
arrosseguin l´un cap a s´altra.

I llavors, es farà tant curt es temps,
que no semblara veritat
i ens seguirem mirant
com si res hagués passat.

 Col·lecció Pes forat des pany

SÉ QUE TORNARÀS

Sento encara s´esperança de
que es meus dits tornin a sentir
sa textura des teus cabells,
i de viure una altra vegada
baix es mateix sostre.

Tornarà a apagar-se sa llum
i sortirà sa foscor
que em fa tanta por
des de que t´en anares.

Sento es braços buits de calor
igual que sa boca, que
la tinc orfe de besades.

Espero es matí perquè
es sol et torni a casa,
on saps que t´estaré esperant
mentre senti es teu perfum
corrent per ses mans.

T´espero a través
de sa força de s´amor,
i de tant en tant, entre
es blanc des llençols,
a sa nit, un somni em fa
revifar sa flama.

I no perdo s´esperança,
de que un dia tornaràs
a sa nostra casa.

  Col·lecció Pes forat des pany

UN VIATGE PER SA INCONSCIÈNCIA

Inconscient volava,
envoltat amb es vent
creuant es edificis i es gratacels
de ses ciutats arreu del món,
i es pobles sembrats de blat,
i ses altes muntanyes de neu tapades.

Es pobres demanaven caritat
i uns altres amb "limusines",
anaven ben enjoiats
i acompanyats de dones formoses.


Per es camins i ses carreteres,
divisava uns punts en moviment
de color diferent, i per es rails,
es  trens s´allunyaven d´un lloc,
per anar a un altre.

I de tant en tant, algun cementeri
em feia recordar que
la mort no és cap broma
i que tard o prompte,
acabarem allargats
dins algun d´aquells forats,
tan nombrosos i
tan incomunicats com sempre.

Jugant amb sa boira,
sa neu i sa pluja,
s´inconscient volteja arreu
de sa meva fantasia,
mentre dormia.
Travessava es murs,
rompia ses cadenes,
obria ses presons i acabava
amb ses maleïdes guerres.

Ai! Quin plaer ajuntar-me amb ses aus,
i amb bandada creuar el món,
sentir-se  lleuger i vèncer sa gravetat
i fer piruetes en es cel!

Es so estrident d´un despertador,
acabà amb sa meva excursió
a través de s´inconsciència.

I es que ésser conscient
està renyit amb no ser-ho,
i no vol que voli per molt d'estona sola,
perquè és perillós
que es cos es quedi sol
i llavors passa el que passa...
que es manicomis estan plens de inconscients
que han fugit cap a uns altres mons.

Col·lecció Pes forat des pany

GAVINES

Volen amb gràcia,
jugant amb es vent,
planegen amb sa gravetat,
perquè per elles,
no té cap sentit viure
a ras de terra.

S´enlairen, pugen i baixen
i des de dalt des cel
ens veuen petitets,
i això serà si ens molestem
en mirar-nos,
segur que deuen passar
des de que no hem après a volar.

Apareixen i desapereixen
fen cabrioles en es cel.
Es deixen caure en picat
i des des mirall de sa mar,
retornen a enlairar-se
cap es cel blau.

Van i tornen sense
que ens adonem,
i quan estan cansades,
reposen dalt de
qualsevol pal o terrat.

Son aus lliures que volen
per es gust de volar,
i acompanyen es mariners
fins as port quant, des de
l' aire, els veuen arribar.

 

Col·lecció Pes forat des pany

UN PLOR PERDUT

Amb silenci, escolto
es llarg camí de creuar
es dies que van més enllà
del dilluns i del dimarts.

        Ningú sap qui sóc,
        fins hi tot jo he oblidat
        de qui era abans.

En algun calaix,
haurà guardat es poemes,
es pètals, s'anell,
es coixins de plomes
i es canelobre.
Com també ses carícies
i ses besades humides.

Hi ha dolor baix
aquests dies d´agonia
que em fan perdre sa raó.

Va!, Obrim sa porta
i ensenyem es punt
des d´on ens varem aturar
que vull saber qui sóc.

Obri es llençols
i vesteix-los de festa
amb flors i perfums
i penja sa roba,
que avui he tornat
i desitjo que em guiïs
nu fins l´inici.

      Ningú sap qui sóc,
      fins hi tot jo he oblidat
      de qui era abans.

  Col·lecció Pes forat des pany

MALEÏT VENT!

Valent inútil!
Mentre per ses escletxes
de ses finestres, per baix sa porta
i fins i tot pes forat des pany.

Covard, que et rossegues
com una serpent venenosa,
atacant-me pes quatre costats!

Em vols espantar amb grinyols
de condemnat a mort,
i arribes fins es meu portal
xiulant sons de terror,
just as moment en es
que et tinc més por.

I em claves a traïció
sa daga de fred fins s´os
i tremolo tot jo.

Es ulls em ploren,
i de ràbia, se´m posen
ses orelles vermelles.

Bèstia despullada!,
Que en dies de festa grossa,
t´ajuntes amb es foc.

Bufa que bufa, ens fas amagar
dins ses nostres fràgils amagatalls,
fent derramar llàgrimes a dones i infants.

Monstre sense potes!
Un dia sortiré de sa meva lloriguera
amb es pit descobert i cridaré:

                                          MALEÏT VENT! 

  Col·lecció Pes forat des pany

COM ESTIMAR-LA SENSE MORIR

Avui,
un perfum de flors de colors
ha engalanat s´habitació.

A continuació,
s´ha tret sa roba amb passió
i es tacte de sa seua pell
m´ha semblat de melicotó.

Ai senyor!,
tanta temptació
as meu cor
no li pot fer bo.

Si encara fos poc a poc,
crec que ho suportaria
sense dolor,
mes si m´ho dona tot de cop,
aquest amor acabarà amb jo.

 Col·lecció Un grapat de mar

FIL D'OR

Es so des aletejar d´una mosca
trenca amb força es silenci
i em fa arribar es teu desig.

As matí, m´he llevat massa aviat
ja que des de llavors
t´he començat a enyorar,
i com fil d´or,
un collaret de molts de quirats
t´he començat a teixir.

Cada vegada,
se´m fa més llarg
es temps d´abraçar-te.
I es això el que m´arruïna,
ja que no em conformo
amb pensar-te
i es sols record des teu cos,
ja no m´omple.

Es so de l´aletejar d´una mosca
trenca amb força es silenci.
T´agradat?

Col·lecció Un grapat de mar

NO!! A SES GUERRES

Sa guerra, sa guerra!,
sa guerra està feta
per s'almiralls,
capitans i alts càrrecs.

I no per es pobres soldats
que a sa fi són els
que moren a trets.

Si algun il.luminat vol fabricar
una nova bomba,
no té més que demanar-ho
que tot duna, un o altre govern
correrà a pagar-li s´invent.

Sa guerra, sa guerra!,
sa guerra ja no importa a ningú
perquè sabem que es nostres germans
moriran en es front matant innocents.

Però ells, es dirigents
i es que fan s'invents,
segueixen sense saber
com moren es companys
banyats de sang.

Segur que ni ells mateixos
saben perquè les comencen;
uns per poder, altres per venjança,
uns altres per interessos
i es més poderosos, per no perdre
ses confortables butaques.

Quan ens deixaran viure tranquils!
Si tot el que es gasten amb armes
s´ho gastin amb aliments,
amb sa meitat del que
gasten en bombes,
mig món podria menjar.

Quan ja no quedin més homes per lluitar,
algun d´ells haurà d´aprendre a disparar.
I llavors, s'adonaran del difícil
que és apuntar amb un fusell per matar.

Però això no passarà mai!,
perquè sempre hi hauran
homes ben pagats
que ho faran per ells.

Quatre "mamaus" són els
que comencen ses guerres
i es pensen que son ells
es que les guanyen o les perden,
juguen a ser Deus!

No saben que es soldats
moren amb honor,
però ells moriran d´un infart
o d´un fart.

Sa guerra, sa guerra!
A sa guerra, mare,
jo no hi vull anar,
perquè no vull morir
ni matar.

 Col·lecció Un grapat de mar

TAN SOLS ES RECORD SERÀ MEU

Prometo
no emportar-me res
que no sigui meu,
ni tan sols es frescor
des teu somriure.

Ni creure que es temps
em pertoca, com tampoc
ses paraules que ens diem.

Prometo
no endur-me res teu
ni pensar que m´enduré
es gust des teus llavis,
com tampoc sa suavitat
de sa teua pell.

Ni em beuré sa lluna
que ens il·lumina,
com tampoc mai pensaré
que em pertanys.

Prometo per Déu
no endur-me res que abans
de conèixer-te no fos meu.

Però sobre tot et prometo
deixar-te es cor salvat
i ses mans lliures per agafar
sa darrera decisió.

I et deixaré es meu calor
en es teu llit,
ses cartes en es calaix
i es meu reconeixement etern
des teu amor intens.

 Col·leció Un grapat de mar

ES CEL I ES NÚVOLS

Es cel llunàtic,
es sensible de matisos i formes,
tenyeix es núvols de colors.

Rompen sa monotonia des blau diürn
i des negre de sa nit,
amb s´ajuda des raig des sol
i sa llum de sa lluna.

S´alba, trosseja s´horitzó,
amb sa claredat des blau etern
i des vermell nascut des foc.

As mig dia,
suaus i lleugeres,
tenyides de blancs celestial,
es passegen  peresoses,
per damunt de sa meua illa
orgulloses de ses seues ombres.

A sa vesprada,
es vesteixen de gala,
perquè es sol,
al acomidar-se,
els hi regala
sa millor gamma,
formant divines
combinacions a ses altures.

I per la nit,
acompanyen a sa lluna
en es seu recorregut,
mentre travessen s´espai
amb dissimul, dormides i acotxades,
amb un nostàlgic mentó fosc.

Col·lecció Un grapat de mar

MURMULL

Un bes sobre s´altre
ens fa ruboritzar ses galtes.

La voldria de companya,
de presonera i d´amant.

La vull de princesa,
i a cada trena li posaria
una joia de diamants.

Aquesta nit passada,
un ram de flors
l'he posat dalt des llit,
i a cada pas
cap a sa cambra,
li deia amb veu baixa,
molt baixeta a s´orella:

Un bes sobre s´altre,
un llavi i un altre llavi,
sóc, estimada,
presoner des teus encants!

 Col·lecció Un grapat de mar

REGALEM ROSES

D´entre ses flors, us dic
que sa rosa és sa millor,
i això ho dic ben tranquil
de que tinc raó.

Sa rosa, sí!,
Sa rosa d´espines de sang,
sa mateixa rosa
que ens va obrin camí.

Què seria de nosaltres
sense sa seua olor
i es seus colors?
Rosa vermella, rosa blanca,
rosa groga, rosa rosa.
Rosa de naixement,
rosa d´amor, rosa de mort.

Ens rep quan arribem a s´habitació.
La robem d´un jardí 
per oferir-la a s´enamorada.
Ens fa passadís cap a s´altar
es dia que ens casem,
i més endavant, ens acompanya
a cavall fins as nostre final.

Es jardiner la talla
amb molta cura,
s´enamorat l´envia il·lusionat
i ella la rep amb sa mà al cor.

Què seria de tots ells
sense un ram de roses?
Us imagineu un món
sense roses?

Sa rosa és pura, bonica i fina,
per això no veureu mai
una rosa negra.

-Com una rosa és sa meua estimada.
Diu s´enamorat!

 Col·lecció Un grapat de mar

T'HE FET UNA CANÇÓ D'AMOR

Quan plou,
de casa no puc sortir
perquè s´enfanga
tot es camí.

A ses hores,
estic ben trist
veien s´aigua
com cau.

I m´assec a mirar
darrera sa finestra
a escriure't una cançó.

I penso tantes
coses polides,
que m´embolico
entre es records.

I a cada gota
que veig rodolar,
em fa recordar
sa lluentor
des teus ulls polits.

Ai, amor meu, voldria
que deixés de ploure
per cantar-te sa cançó
que t´he fet
pensant amb tu!

  Col·lecció Un grapat de mar

MÉS ALLÀ DE SA PORTA

Soc somnàmbul, que
arriba a sa teua porta,
pica i repica, però
no hi ha resposta.

Ses fulles sonen a sa fosca,
esperant sentir es teu cor
sobre es meu cos.

Sa nit em gela sa sang,
esperant que m´abriguis.

I de tornada,
enyoro es teus pits,
mentre deixo ses llàgrimes
tirades pes jardí.

 Col·lecció Un grapat de mar

NINA DES MEUS ULLS

Penyora des meu amor,
d´ulls de llampecs d´or,
que em reclames
amb sa teua olor
per acostar
es meu pobre cos.

Sobre sa teua pell fina,
es dits no hi encerten.
Ses idees se me´n emboliquen
i tremolo de tant de goig.

Penyora d´or,
si pogués acostar-me
as teu cos, es meus dits
et parlarien de tot allò
que sent es meu cor.

Col·lecció Un grapat de mar

EL TEMPS S'ENDÚ ALLÒ QUE NO TENIM

No és tard ni és fosc,
no fa sol i està cobert.

És s´hora perduda des dia
i segur que a s´altre carrer,
plou sobre remull.

Dos mans gelades
enyoren es bes cec
de sa setmama passada.
Se'ls hi arruguen es dits
amb s´humitat de sa nostàlgia.
I es miserable temps,
els fa presoners
d´allò que no tenen.

Ni és tard ni és fosc,
ni puc dir que estigui bé.
Tampoc estic content,
ni hi ha res que em faci riure.

Acabo treient-me,
des fons de s´estómac,
un sospir mesquí.
I maleeixo aquest tros
de terra que se´m mulla.

I em pregunto, si després
d´haver passat una part de no res,
ses estrelles segueixen a s´espai.
I si aquells enamorats
s´arribaran a trobar.

Què descolorit que veig
es quadro de sa paret!

Serà que ja s´ha fet fosc?
Serà que s´ha m´han tancat es ulls?
Serà que m´hi mort una mica més.

 Col·lecció Un grapat de mar

MESOS DESPRÉS DE SA MORT

Infinitament lluny, sa teua
essència m´inquieta.
I as cap des mesos, ploro
sense remei es teu adéu
i a la maleïda mort.

Te´n vares anar, i ara
es silenci es fa més dur.
Miro es ulls a sa vida
i no la entenc.

Si que és polida!
Però és tan trist s´adéu...

Ara et penso, i te veig content.
Pot ser, es lloc que ara ocupes
forma part d´aquesta nostàlgia,
i d´uns moments de soledat
en es que es teu vell record
d´amic, ha volgut sortir.

T´esfumes en es infinit
des pensament silenciós
per tan sols atracar-te
en aquest instant precís
en que t´he enyorat.

 Col·lecció Un grapat de mar

A LA MILLOR ROSA DES MEU JARDÍ

Rosa de dolor,
que em claves
espines d´or,
just as costat
des cor.

Voldria dir-te,
sense ferir-te,
que quan estic
lluny de tu,
em mor!

I es sol record
des gust,
de sa teua pell,
em fa tremolar
d´amor.

Rosa d´olor,
al abraçar-te,
sento ses gotes
de sang rodolar
per damunt des cos.

 Col·lecció Un grapat de mar

BORRATXO D´AMOR

Em crema es temps per
no poder ser-hi a s´hora,
i es desitg crida a sa nit
per fer-te feliç.

Oloro es vi espès
des got ple arrebosar,
i el bec poc a poquet,
apurant-lo fins
as darrer glopet.

Aixeco es cap
en plena ebullició.
Olles i gerres,
gots i tasses
m´omplen de suor
quan em rosec
pes teu cos.

  Col·lecció Un grapat de mar

UN ESQUITX DE PAU

Qui sap matar?
Qui sap disparar?
Qui sàpiga,
que aixequi sa mà.

No us amagueu,
doneu sa cara!,
que nosaltres
us ensenyarem
a estimar.

Calleu!,
no digueu res i
deixeu-vos ensenyar,
que és molt dur
viure amb es pes
de tantes bales certeres.

Va!,
veniu amb nosaltres,
agafeu-nos ses mans
i caminem junts
fent un rastre de pau.

Oblideu ses armes
que ens maten
i ens fan patir i plorar,
i diguem tots units
prou!

I quan veiem algú
apuntant,
ensenyem-li tots
a estimar!

Qui sap matar?
Qui sap disparar?
qui sàpiga
que aixequi sa mà,
que nosaltres
l´ensenyarem a estimar.

 Col·lecció Un grapat de mar

NU DE TENDRESA

Tombat a sa meua cambra,
s´apilen es insòlits succeïts
a cada un des quatre cantons.

Nu de tendresa,
se´m dobleguen ses forces
i arrossego es pensaments
per ses parets fredes.

Busco es meu propi destí,
perdut per qualsevol racó
i no el puc atrapar!

No en va, em va deixar
es dia que el vaig trair.
I visc dins sa meua pròpia presó,
privat de qualsevol llibertat.

Es dolor em pitja cap a l´oblit,
mentre consumeixo ses hores
entre es dubte des demà.

Ja no m´atreveixo a seguir
pensant, i tiro sa clau per
sa finestra que em separa
de tot allò que vaig estimar.

 Col·lecció Un grapat de mar

ON ERES ABANS?

Espera,
no et moguis!

Aturat tan
sols un instant,
un segon,
que t´ho vull
contar tot.

Quieta,
mirem,
espera,
que ara és
es moment!

On havies estat
fins avui, que
no t´havia trobat?

Saps?
S´havia fet
molt llarg es camí.
On eres?

Aprope't, rosa tendre,
que vull sentir es
colpejar des teu cor.

Qui sóc,
on era jo abans?

Atura es temps!,
que ens hem trobat.
On sóc?
És això un altre món.

Ningú ens ha vist,
serà veritat que
estem tots dos sols?

Espera, no te´n vagis
tan aviat, per favor!
Sols un instant més,
que et vull tocar
per saber si ets real.

 Col·lecció Un grapat de mar

ALA DE MAR

Braceja sa mar
amb onades aletejant.

Saltem, inspirem!
Amb crits elèctrics,
es so de sa cançó llunyana
amb gust a rosella i a bosc.

Immensa bogeria de senzillesa,
que fa volar s´olor a salitre,
sense cap pretensió.

Més enllà, mils de braços
de tentacles enganxats
as fons de sa mar,
tocant ses tecles de l´absurd.

I així amaguen es fort cantar
des abstracte de ses ones al arribar.

I gronxarem en es horitzó
s´ona vinent nascuda sa nit abans,
i encara que arriba orfe
sa força de sa sorra, la crida.

Jeu cansada a sa vora.
I trec d'entre ses roques,
una ala trencada.

 Col·lecció Un grapat de mar

BROLL DE BESADES

Estimo s´aurora
d´aquest broll de frescor
que dus es teu somriure.
Fes-me presoner
des teu incrèdul encant,
mentre observo com
reposen es teus llavis ardents.

Es sospirs de passió
s´escampen per tota s´habitació,
esperant un toc de tendresa
en qualsevol tros
des teu enamorat cos.

Perquè voldria que es
teus dits rellisquessin
per on surt es foc.

No planyis es temps
que hi tinguis que perdre!

Fes-me presoner
des teu blanc somriure
i et prometo, que a canvi,
jo t´oferiré es meu pobre cor.

 Col·lecció Un grapat de mar

SÓC ES VIGILANT DES TEUS SOMNIS

Quan tens son, no
esperis que les manetes
des rellotge t´espentegin
i t´acotxes dins des llit
com un infant
entre es meus pits.

Son natural que et du
as país des somnis, i et
deixes emportar dolçament
enganxada as meu cos
de mans i llavis.

Busques sa pau de l´estrany,
es desig de l´infinit
o es conte irreal,
però sense deixar mai,
es calor des meu costat.

I et perds per es dolços
passatges des somnis,
i de tan en quan,
obris un ull per mirar
si estic despert.

Tornes a creuar sa frontera
de sa son, i jo m´encarrego
de que no hi hagi cap soroll.

Es rostre
et segueix impassible,
es cos calent,
es llavis ardents,
tot està sota control!

Entre bells somnis de fades,
dorms ses últimes hores
de sa nit, mentre jo segueixo
vigilant sa teva dolça son...

               Dorm, amor meu,
               que jo estaré aquí
               fins as matí!

 Col·lecció Un grapat de mar

ABRAÇ D'ÀNGEL

Penyora des meu cor,
amor boig!,
quan tu et despulles,
tota s'habitació
s´esborrona.

T´obres sa brusa
botó a botó,
mentre sa seda
per sa espatlla
et rellisca.

La faldilla cau a terra
com fruita madura.

Amb ulls enamorats,
miro sa teua pell
de mel rosada i fresca.

Poc a poc,
camines cap a jo,
i m´abraces amb
es teu abraç d´àngel.

Just en es moment
que sa llum s´apaga,
es nostres cossos
mica a mica s´enlairen.

 Col·lecció Un grapat de mar

ES MAL D'AMORS NO TÉ CURA

Neix es nou dia
dintre es meus llençols
on tu no hi ets,
i se'm mor sa nostàlgia
sense remei pes vinents
pensaments.

No vull res més
que tornar al ahir
quan es dos érem
adolescents,
més sa resignació
corre junt es camí
de l´impossible.

Poc a poc sa tarda
arriba parlant-me de tu
i ploro es vuit que em fa
es dolor d´estimar tant.

Mentre es ocells es repleguen
es seus nius,
es vespre m´arrossega
l´ombra per damunt des cos.

Començo a sentir-te
es meu voltant
i em sembla perdre sa raor,
i m´esforç en que tot
segueixi igual
perquè no trobo
es valor per canviar.

I aquesta sensació és mortal
perquè sentir sense tenir
és un càstig massa gran
encara que faci mil esforços
per no patir.

Ai ! I pensar
que es mal d´amors
no té cura!

ES MOMENT OPORTÚ

Acabaré com un estrany
sortint com un fantasma
entre ses penombres
disposat a ocupar es meu lloc.

LLavors recordaré
s´alegria de s´arribada,
ses tardes de suor,
sa frescor de s´aigua,
ses llargues xerrades
i es sobresalts
a cada remor inesperada.

Es consumiran;
es refrecs de magrana,
ses llargues mirades
i ses mil maneres de dir-me
que no me´n vagi.

Acabaré com un estrany
entre ses ombres de l´incert
enduguen-me un dolor
sense tornada,
per no haver sabut parar-me
en es moment oportú.

HE D'ÉSSER FORT

He d'ésser soca i no branca.
Vent, duguem aire
que es núvols em portin s´aigua
per desensopir-me ses rames.

Aire obri sa porta de cop
que vull sentir es vent
colpejar amb força,
ses meues galtes.

I avisa es garrofer,
es ametller, es cirer,
es val, a sa muntanya,
es ocells, es gos i es conills,
que el cel amenaça tempesta
i s´aigua els hi portara vida.

Tinc fe!
i sé que seré soca
i no branca
i sentiré es vent
quant dugui sa pluja
i ses gotes quan
amb besin sa cara.

He d'ésser fort
per arribar fins ella,
de pell morena.

AL.LOTA DE SA MEUA ILLA

Oh! àngel embadocador,
que m´has robat es cor.

Ets l´ànima de sa meua ploma!
i fas que aquests paratges
tinguin llum pròpia
i nous colors.
Vares néixer
entre boscos de pins,
farigoles i romanins.

Envoltada d´ocells
que piulen des d´es matí
fins sa nit.

A sa mar et banyes i
l´aigua et refresca sa pell
i t´acaricia com una sirena.

Per això,
ets al.lota de sa meua terra
escultura modelada
a cops de naturalesa.

SOM D'AQUELLS QUE PARLEM AMB ES SILENCI

Som de aquells que creuen
amb es so des silenci,
des que escolten
ses paraleles es des vent,
des que parlen amb ses ones,
i des que veuen es núvols plorar.

Escric a sa soledat
per fer-li companyia
fen-li menys llarga s´espera
i més dolç es somriure.

I miro a reu,
buscant un element
que em faci parlar
en silenci.

Ses muntanyes també
xisclen entre rames de pins
es meu nom, perquè les escolti
i amaguen entre sa foscor
de sa nit sa foscor misteriosa
des seu mon.

Sa llum des dia em crida s´atenció,
ficant-se dins es meus ulls
demanant-me un regló.

Jo som d´aquells,
que hi ha gent, que pensa
que estem tocats des barret,
perquè em passo hores i hores
parlant en silenci amb es vent.

QUAN ES SOL S'EN VA

Mira!
S´ens escapa
d´entre es dits 
com es fum
i es perd callat
entre ombres.

Silenci!
Mira com fuig
sense remei
i no sabem
on va a parar.

Fem ulls de nit,
i mirem com es canvia
de vestit
i envolta de foscor
surt d´un negre immens.

Apareix
per qualsevol racó
amb barret
i capa negre
disposat a anar
de gresca.

Silenci!
Que s´escampa
entre ses penombres
i s´amaga per es cantons
per parcs i carrerons.

Mira!
Com ens riu atrevida
mentre espera
es crepuscle següent.

DES DES MEU BALCÓ

Estirada a terra,
         nua com una nina.
A sa pell fresca de maduixa.
          li arribava es primer raig de sol. 
Es ulls clucs,
         es llavis tenyits de sang.
Es dits des peus
         se li perdien per l´horitzó.
Ses mans li dormien
         plenes de carícies.
Es pits rodons
         com dos magranes es vent.
I enmig d´aquell tresor,
         un melic en forma de bombó.

I per si no ni hagués prou
        en tot el que que vos hi contat
envolteu-la de perfum de bosc.

                             Enteneu ara com em sento jo?

RIALLES

Rialles, rialles i més rialles
li fan es seu rostre més dolç,
ses dents més blanques
i es seu nom se'm clava
dis des cor.

Jo em deixo endur
per es seu encant
mentre em fa viatjar
pes camins d´alegria
perquè aquesta al.lota
m´ha robat sa vida.

Quan em parla crec
que en te encantat
si em mira,
el món per de vista,
però jo l´únic que vull
es estimar-la com la mestressa
des meu cos.

I m´imagino
es seu bes blanc,
es abraç llarg,
i això tot plegat
fa que ses seues rialles
semblin es cant
des ocells a sa matinada.

EL MILLOR ETS TU MATEIX

No busquis més de tu mateix
ni més enfora des teu interior.

Ves fent memòria
i posa ses coses amb ordre
i aprendràs a sentir
es gust de conèixer-te
sense mirar-te as mirall.

Busca sa força que et fa
enlairar cada matí
o sa sensació que sents quan
es vent et besa sa cara
o sa pau de quan veus
es sol amagar-se dins sa mar.

No vagis més enllà d´allò
que encara no coneixes
i parat a pensar que tu
ets es mateix univers,
que no coneixeràs res
si abans no et contemples
amb desig i il.lusió
es teu mirall interior.

I aprèn!
i no tornarà a caure mai més
cap altre gota de pluja
sense que tu la deixis caure,
ni es carrers s´eixugaran
sense que tu ho vulguis.

I aprèn,
que ses fulles de sa tardor
només cobriran sa terra
quan tu ho manis.
Ni es ocell ni es plors des infants
pararan fins que tu diguis prou!

No t´enganyis,
el millor d´aquest mon
és dins tu,
l'únic que has de fer
es descobrir-ho.

LLUERNA

Voldria encantar-la
amb una lluerneta.
Jo no la trobo,
però li veig es llampecs.

Distreu sa meua atenció
fent estranyes lluentós.

Busca que busca,
no la vaig poder trobar!

Desolat a ella la vaig mirar
i des seus ulls, sa llum naixia
i es que buscant sa lluerna
em perdia s´imatge
des seus pits de cirera.

Li espurnejaven
es llavis ardens,
mentre es meus
apretaren a córrer
cap a ells!

ES SET COLORS DE L'ARC DE SAN MARTÍ

Se´m claven agulles al mirar-te
les sento, a ses ungles
i als plecs de sa pell.

Agulles i ganivets
de afilades fulles.

Es rebufar des vent per ses parets
em fa gelar sa sang
i em dorm banyat de dolçor,
mentre es pols em batega lentament
a qualsevol esdeveniment
per sumar-me al joc següent.

I a sa més mínima
expressió de tendresa
sa m´apilen es sentiments atresorats
enllaçant-nos es dits fins l´infinit.

Sobris llampecs,
que ens porten es bufecs,
des so des tambors,
que ens acompanyen
as ritme inevitable
de dues ànimes cavalcant
pels set colors
de l´arc de San Martí

I POSO SA LLUNA DE TESTIMONI

Mentre ses ombres s´escampen
es sol fuig pel horitzó
i tot sembla reposar
dins sa propera nit.

M´arriba s´angoixa
mentre espero baix s´enramada
ses fonyades de sa joia estimada.

Menjarem es raïm de sa parra
pomes i peres des arbres propers
i com no! també sa mel des llavis
mentre ens direm
milers de gustoses paraules.

Direm amor meu tot allò
que ens guardàvem,
direm tot allò que esperàvem.

I ens menjarem es fruïts prohibits,
de ses nostres millors branques.

I farem tot allò
que abans ens guardàvem
i direm tot allò
que abans callàvem.

Ai amor, que sa lluna 
sigui testimoni de tot això!

AQUELL LLIT GRAN

Ara més que mai!
vull despertar entre
es seus llençols grans.

Sentir es primers
raigs des matí.
Mirar-la reposar
dalt des coixí
i amb compta acaronar-li
sa pell de setí.

Jo la deixaria dormir
i ella no voldria
que mai arribés es matí,
per no veurem partí.

M´aixecaria
amb silenci
per si algú
em puges sentir.

I el bes que li daria
fos tan curt,
com la nit
que havies passat
dins des seu llit.

LLADREGOT

Lladre de besades
de nits encantades
que fins i tot,
des llit te les emportares.

Lladregot de cors,
robador de dolces mirades
i de tendres paraules,
que em robares s´anima!

Entrares a ma casa
amb sa foscor
de sa vesprada
i fugires a s´albada
amb un sac ple de besades.

Ai, lladregot de besades
si tornessis a ma casa
sa clau de sa porta
jo te la daria encantada.

UN CONSELL

çPer estar enamorat
qui, la vida no daria?

Ara que jo hi estic
es cor m´estira,
per dir-li coses polides,
a ella, que es ma vida.

Per trobar es camí
no em cal guia,
i per oferir-li un bes
es vent de ponent li envia.

Amic, si de veritat
estàs enamorat
no cal arribar fins ella,
tan sol pensa que l´estimes
i ella ja ho endevina.

CONTRA CORRENT

Qui sap si sa corrent
m´arrossega cap a tu?
Qui ho sap?
Qui ho sàpiga
que s´ho calli!

Acaronem!
No contestis ara,
ara és temps de callar.
Una forta vena
em du cap a tu
i es mateix temps 
nedo contra corrent.

No paris, acaronem!
com si tingués de trencar
sa pena d´un adéu.


Digués que no,
que tot això
és tan sols això,
un joc.
I que quan jo arribi,
tu te´n vagis
i quan tornis sa corrent
se m´emporti.

Acaronem,
encara que sigui de fiat
que et contaré demà
el que crec
que he cregut somniar.

Va!, no et destorbis,
i contem,
es punt des d´on
es veu s´arribada
de sa matinades,
perquè potser,
que demà
ja no pugui tornar.

No paris!,
que sa corrent des dia
se m´endu.

SES TRES SIRENETES D'ES VEDRA

Tres precioses al.lotes
s´entretenien a sa vora de sa mar
vestides amb túniques.

Una d´elles era rossa,
s´altre morena
i sa més baixa tenia es pel roig.

Sa primera, portava es cabell solt,
adornat amb fines petxines
que li feien esteles
amb sa lluentor des sol.

Sa segona duia una cua de cavall,
on hi portava clavats
uns quants clavells vermells.

I sa més menuda, es duia curt,
amb un estrany adornament,
que li espurnejaba
amb es raigs des sol.
Era sa que estava més distant
d´aquest mon, amb sa mirada
perduda mar en dins,
i es pensament qui sap on!

Era un capvespre,
sa mar un mirall
de color blau turquesa,
es sol feia camí dins ses aigües,
abans de fer es darrer badall.

Ses ones arribaven peresoses
a s'arena  a besar es peus
d´aquelles tres al.lotes presumides
que en front tenien de testimoni
una gran roca que naixia
des fons de sa mar.

Es seus passos reposats,
els moviments de ses mans,
fràgils i compensats.
Ses corbes de ses siluetes
estaven creades per dits d´escultor.

Resultaven d´allò més excitant!
i això, que sa poca roba que les cobria
no deixava veure res que no fos decent,
a més, es reflexos des sol
que morien damunt sa mar,
mai en va deixar veure massa clar.

Amb ses darreres penombres
vaig alçar sa mirada fins
damunt des cimerol d'es Vedrà.
 I vaig creure escoltar un esclat
de rialles conegudes
o tal vagada m´ho vaig imaginar?

GENT PENJADA

Estic espantat de veure
tanta gent penjada;

Uns des de una bastida
fan nets es vidres d´un gratacel.

Uns altres d´efeminats
es pinten sa cara
i es vesteixen amb robes rares.

Boixos i famílies pobres
demanant caritat,
mentre es més ricatxos
van fent viatges cap es banc.

D´uns polítics, que ja fa temps
que ens han desenganyat,
vulguent omplir-se
ses butxaques i es sac.

De quatre borratxos,
que a sa matinada,
no tenen a prou amb matar-se
que tenen de envestit
a uns altres joves il.lusionats.

D´aquells que no fan més
que plànyer-se i criticar,
però que no fan res
per millorar!

I de tants drogats, que es queden
enganxats a una agulla,
per punyeters interessos creats
per uns quants  fills de putes,
que fan que es morin
es fills des pobres,
es fills des rics i fins i tot,
es fills des generals i diputats.

Col·lecció Un grapat de mar

EL DIA DES ENAMORATS HO CELEBREM TOTS ES QUE ESTIMEM

Aquell matí es va llevar nerviosa,
era un dia molt especial,
era es primer dia des enamorats
que passaria en es seu costat.

Se li estava fent molt llarg.

Ja ben aviat, avia anat a comprar-li
un regal, el va triar amb molt de compte!
no volia equivocar-se,
va mirar i retria mil i un objectes,
res li pereixia prou per es seu nou amor.

Es va arreglar amb sa millor roba que tenia
i va estrenar una fina llenceria
de color blanc immaculat.

Totes aquelles coses, a ella,
li feien molta il.lusió.

Aquells dia, es temps passava lentament
i es que se li estava fent etern!.

Enyorava es seus ulls plens de llum,
es cabells rossos, es llavis de maduixa
i sa pell de melicotó.

S´atracava es moment esperat
d´anar es seu encontre.

Unes estranyes cassogues la recorrien
de dalt a baix des seu neguitós cos.

Pes camí, també li va comprar un ram
de roses roges.

Sa cabellera, li volava al vent
i aquell vestit blanc i rosa
li feia encara més formosa i jove.

Caminava depresa, per no perdre
ni un sols instant, de poder estar
entre es seus dolços braços.

I és que no recordava haver estat mai
tan enamorada d´una persona!

Ella, la havia citat en es parc,
un lloc molt encertat per s'ocasió!

Ses flors des parc i es coloms
serien testimoni en un dia tant inoblidable.

A sa llunyania, va distingir sa seua silueta,
prima i fràgil, caminant per se vora de s´estanc,
jugant amb es ànecs a s´ombre d´una mimosa.

Entre ses mans i duia un paquetet de color
i un ramet de margalides.

Ja li faltava poc, molt poc tros, per arribar
es seus braços, ella, ja estava desitjosa
de mans, de abraçades i de besades.

Tota aquella passió acumulada as cap des dia
es va concentrar en un fort i llarg abraç,
en unes emocionades mirades
i amb unes senzilles paraules.

-T´estim molt Catalina.
 -I jo a tu Esperança,
amb tota sa meua ànima!

A UN ALTRE MON NOU

Que sola i abandonada que es trobava,
es passava ses tardes tancada,
anant d´un cap a s´altre des pis.

Es temps havia passat, però ella
no se´n havia oblidat.
Havien sigut molts anys
de compartir ses coses, 
ses petites i ses grosses.

Havien sortit junts
des de que anaven a s´escola.
Ella duia cues i faldilles curtes,
encara no es maquillava
i es diumenges es trobaven
a s´església a missa de deu.

Era s´únic al.lot
amb es que havia sortit, 
es primer que la va besar
i amb el que es va esplaiar
una nit, ja fa molt de temps. 

Es anys havien passat
i ella ja no era cap boixa,
havia confiat en ell,
en sa seua fidelitat
i amb es seu amor indestructible!

Avui no sap que fer,
no surt amb ses amigues,
perque elles, ja s´han casat,
ni tampoc te cap amic,
perquè amb ell,
sempre n'havia tingut prou.

Donava voltes per damunt des llit,
es tapava es cap amb es llençol
i simulava que s´ofegava
amb es coixí.

Ses nits se li feien eternes,
mentre mirava i parlava
a una foto que tenia d´ell
emmarcada amb plata
dalt sa tauleta de nit.

Sortia en es balcó
i mirava es seu voltant,
totes aquelles parelles
que passejaven agafades de ses mans,
igual que ells dos,
quan es perdien dins sa foscor.

Havien sortit junts tota sa vida
i ara, és trobava sola,
molt sola!
Desesperada i sense
cap motiu per viure.

Ella, volia morir-se
i no feia més que plorar,
perquè se´l havia endut
aquella punyetera malaltia?
Quin mal havien fet
per merèixer aquella desgràcia?

Ella també voldria morir
i anar a viure amb ell,
a un altre mon nou!

BODES DE PLATA NEGRA

Qui ho diria!
compleixes anys
i no tens cap alegria,
fas cara de boixa,
però darrere d´aquesta
capa de maquillatge
es cutis et traeix

Unes arrugues en es llavis
i en es ulls,
et delaten es pas des temps
dalt sa cara.

Encara conserves dins des cor,
s´amor des primer jove
que et va agafar sa ma
i et va besar.

Encara sens en es caps des dits,
sa suavitat des cos d´aquell al.lot
que et va ensenyar s'art d´estimar.

I guardes dins d´una caixa de sabates,
ses fotos amb blanc i negre,
que us vareu fer quant estàveu
tant enamorats i pareixia 
que tot tenia d´acabar bé.

Qui ho hagués dit?
que en aquell temps
plens d´il.lusiòns i sentiments,
quan inventàveu paraules d´amor,
quan no podies demanar res
que ell no t´ho fes de seguida!

Quan sa lluna només sortia a sa nit
per veure-us passejar
o quan seguts dalt ses roques, 
a sa vora de sa mar
parlàveu de tenir infants.

Qui ho hagués dit?
Que quan ell va arribar
des servei militar et va demanar
casar-se amb tu,
es dia des teu divuitè aniversari.

Qui ho hagués dit,
que avui t´amaguessis
darrere uns records d´uns temps
que mai més tornaran.

Qui ho hagués dit?
Que aquell mateix matí
quan ja teniu es capellà
a s'altar, es padrins a sa porta
i ben preparat es convit.

Qui ho hagués dit?
que aquell miserable hagués fugit
amb sa teua millor amiga,
deixant-te en es porxo de s´església
vestida amb aquell vestit blanc
tant polit.

Qui ho hagués dit?
Que aquell poca vergonya,
des de fa vint-i-cinc anys
pes teu aniversari t´envia
un ram de roses blanques.

I qui ho hagués dit!
que després de tant de temps,
tu encara estiguessis enamorada,
des primer home que et va donar
sa primera besada?

AL.LOTA AFALAGADA

Ses formes de dona
encara no havien esclatat
damunt des seu cos.

Es pits, no es podia dir
que fossin petits,
però tampoc massa grossos.

Es coll estirat i prim,
sa cintura estreta
i ses anques encara pareixien
no haver passat s´adolecència.

Sa cara era lo que més la traïa,
per més que volgués amagar
ses faccions darrera unes pinzellades
de pintura i maquillatge.

Es llavis grans,
es nas de "cleopatra"
i sa mirada;

 Sa mirada?

Era prufunda, innocent,
alegre,curiosa i neta.

Si, molt neta!

A voltes, s´aixecava
i es posava a jugar;
feia de model
i caminava graciosament,
nua, d´un costat a s´altre
d´aquell reduït espai.

O es posava per damunt
de ses espatlles,
un mantó vermell,
que li contrastava
amb es blanc de sa pell.

També, es ficava una pamela
amb flors blaves de paper,
amb sa que es devia sentir més gran,
perquè cada vagada que se'l posava
canviava s´expressió de sa cara.

-I jo?

jo no me cansava de venerar-la
i de riure des seus jocs
d´al.lota afalagada

UN MALSON

Em mirava amb aquells ulls tan foscos,
que fins i tot em feien mal
i no podia endevinar aquell dia,
el que duia dins aquella mirada tan fixa.

Un punt de claror a ses ninetes,
li remarcava una trista expressió.

Es llavis tancats, no deixaven entreveure
que pogués sortir-li un somriure,
pintats com sempre amb molt de compte,
se li clavava sa llum des dia,
donant-li una estranya suavitat.

Es cor em bategava,
mentre la mirava sense dir paraula.

Jo estava molt enamorat d´aquella preciositat!
i ara m´adonava des dolor que em feria
si per qualsevol motiu ella m´abandones.

Sa seua pell tendre, ses espatlles, es braços,
es coll de cigne, es cabells negres i brillants,
sa cara fina i polida.

Que li passava? per que d´aquella tristesa?

Amb por i tremolor, li vaig agafar sa ma
i ens varem anar atracant es llavis,
mentre es nostres braços s´abrasaven.

Un milió d´idees em varen anar passant pes cap,
mentre a ella li anava naixent una llàgrima,
que li feria camí, cap avall de ses rosades galtes.

- Que et passa, perquè estàs trista estimada?

-Saps que jo t´estim
i que estic molt enamorada,
que no hi ha res altra en el mon
que m´estimi més que tu.

-Si, ja ho se, però,
 a que ve tanta aflicció?

- Que avui a la nit he somiat
que ja no m´estimaves
i que en tenies una altre millor que jo.

- No! no hi pot haver mai una altre
de més dolça i bona a la que estimi
com a tu a tota sa galàxia.

Si perdés un sol freg des teus dits
jo em moriria i per una besada,
fins i tot sa lluna et baixaria.

Mentrestant que ella plorava,
jo li anava robant amb es llavis
una llàgrima furtiva que li llenegava
per damunt sa cara.

MAI T'ENAMORIS D'UNA AL.LOTA D'UNA TANCA PUBLICITÀRIA

Pot ser que mai més torni a veure
aquells ulls tan expressius,
ni aquell somriure tan graciós
dalt aquella cara plena de pigues.

Pot ser que només sigui un flash
i dins d´uns dies ja m´hauré oblidat.

Però que té aquest rostre que tant m´grada?
Pot ser sa tendresa o tal vagada sa mirada?
Que he vist amb ella,
que no me la puc treure des cap?

Ses dents blanques i ben enfilades
li ressalten amb sa cara prima i ruboritzada,
mentre es ulls verds amb segueixen
cada cop que pas pes seu costat.

No serà s´expressió dolça
que amb dedica cada mati
quan m´en vaig a treballar,
el que fa que no me la pugi
treure des cervell
fins s´hora de tornar?

Quina tristesa! avui ja no he vist
a sa meua estimada com cada matí.

I ara, amb quin ànim aniré a sa feina
si no em puc emportar
sa seua mirada lluminosa,
ni el color rosa des seus llavis,
que faré, si mai més la torn a veure,
pes carrer a sa vesprada,
quan torni  cap a casa.

Ahir a la nit varen canviar sa foto
de sa tanca plucitària per un anunci
de pots de menjar per a gats!

UNA CARTA PES DIA DES ENAMORATS

Asseguda damunt d´un petit moll de fusta,
xapotejava amb es peus descalços din s´aigua.

Sa primavera, havia engalanat tots es voltants 
amb flor silvestres de mil colors diferents
i es verd de s´herba feia que el blau de sa mar
fos molt més transparent.

En es mirrall que naixia de´s fons de sa mar
li reflectia es pins que havien nascut a sa vora
i ses muntanyes arrogants que arreceraven sa badia.

Mentrestant, es ocells piulaven uns bells acords
i ses gavines volaven fent dibuixos en es cel
i de reüll miraven cap a vall, es seus balls.

Un barquet de rems feia companyia a aquella al.lota
que estabornida mirava es peixets que havien vingut
a menjar ses molletes de pa que ella els hi anava tirant.

Es sol adornava tota aquella composició,
donant-li color i llum,
a aquell lloc ple d´harmonia i calma.

Una cua llarga nuada amb un llaç groc,
li queia més enllà des pits
i un capell de palla li cobria es cap.

Dins des sanaió i portava floretes
que havia anat replegant pes bosc
per adornar sa seua habitació.

I entre es dits de sa mà i duia una carta,
una carta des seu estimat!
que ell li havia enviat, des de molt lluny,
pes dia des enamorats.